El snow, surf de neu o amb el seu nom original 'snowboarding' és un esport on s'utilitza una planxa de neu i que comparteix pista amb l'esquí.
El snow ve d'altres esports de desllisament com el skateboarding i el surf. Tot i que ja es acceptat per tots com a esport a nivell mundial ,va crear una petita revolució sobretot en el sentit del anomenat freestyle ja que es dificil de normatitzar.
Un dels deportistes que han sigut molt grans en aquest món son per exemple:
-Tom Sims que va produïr moltes planxes de neu.
-Craig Kelly que va revolucionar l'estil freestyle.
-Terje Haakonsen que va incorporar l'estil Half-Pipe.
Es pot practicar fora de les pistes i dins de les pistes especialitzades per fer salts i moviments més complicats.
Jo només he fet un cop snow, i la veritat és que está molt bé! Tot i que a mi m'agrada més esquiar, per que se'm dona millor ja que he practicat més. Trobo que el snow es un esport en el que s'ha de tenir bastant equilibri i trobar poc a poc els secrets que tenen i t'ho passes molt bé tot i que caiguis a vegades.
Els pous de gel, són un forat fet a la muntanya i revestit amb culmina amb una cúpula semiesfèrica. La finalitat d'aquests pous són per emmagatzemar coses durant tot l'any , especialment al estiu.
Aquestes estructures van tenir una època freda entre els segles XVI i XIX.
Les edificacions tenen forma circular, de uns aproximadament 6-8 metres de diàmetre, cobertes per una bóveda acampanada generalment de pedra d'uns 3-5 metres d'altura. I de profunditat acostumen a tindre 6-7 metres.
Aquestes cavitats eren omplertes de capes de neu separades per elements vegetals. Solen estar en una conca formant vessants per els turons, per facilitar la recollida de la neu per els treballadors, que ho feien amb eines apropiades .
Aquesta neu convertida en gel per el seu enduriment, es transportada amb besties a els seus diferents destins, que depenien de la propietat del pou. Actualment al nostre país hi han moltes rutes per on freqüentaven aquests pous, i ara forma part del turisme de muntanya.
Trobo que era un bon sistema en aquells moments per a refrigerar les coses utilitzant la naturalesa i el que ens dóna, i una vegada que ja no es fan servir, han trobat una manera de treure-li profit. Fent que siguin part del turisme de muntanya i creant així una ruta de pous. Trobo que es favorable en tots els sentits.
Remei casolà amb gel per a la febre: Omplir una bossa d'aigua amb gel i aplicar sobre el front, nines i panxells.
Remei casolà amb gel contra l'herpes labial: Aplicar directament gel a la primera sensació de pessigolleig d'un herpes labial per reduir notòriament la inflamació.
Remei casolà amb gel per a la urticària o picor: Fregar una bossa de gel sobre l'àrea amb picor qual cosa ajuda a reduir aquesta.
Remei casolà amb gel per al sagnat nasal: Col•locar una compresa de gel per estimular l'estrenyiment dels vasos sanguinis i reduir el sagnat en el cas d'hemorràgia nasal.
Remei casolà amb gel per cops: Aplicar una bossa de gel sobre l'àrea que acaba de rebre un cop.
Remei casolà amb gel per mals de coll o torticoli: Aplicar un paquet de gel o gel embolicat en una tovallola quan es comença a sentir la rigidesa producte d'una torticoli.
Remei casolà amb gel per dolors musculars: Posar una bossa de gel sobre l'àrea on es troba el dolor muscular i elevar durant 20 a 30 minuts.
Remei casolà amb gel per mals de queixal: Col•locar una bossa de gel sobre la peça adolorida durant 15 minuts diverses vegades al dia fins que s'arribi al consultori odontològic.
Remei casolà amb gel per mals de peus: Embolicar uns quants cubs de gel en una tovalloleta humida i fregar sobre els peus durant uns quants minuts. Després, assecar els peus i fregar amb vinagre.
El gel marí o
també anomenat pack és aigua superficial de mar, congelada en contacte amb
l'atmosfera més freda. Aquest congelació passa anualment en les regions polars,
on en certs anys pot romandre al llarg de tot l'estiu.
La salinitat
del gel marí anual és baixa però la suficient com per distingir el seu origen.
l'origen del gel marí és, en general gradual i comença amb la congelació de
petits discos de gel pur en els primers centímetres d'aigua.
A mesura que aquests
discos s'acosten els uns als altres, es congelen per les seves vores fins a
formar una massa més o menys contínua. El gel marí és en aquest estat, encara
prou flexible com per ondular al pas de les onades de fins a diversos
centímetres d'amplitud d'ona.
A poc a poc,
l'estructura dels discos es fa més i més complexa formant ponts de gel entre
ells que contribueixen a estabilitzar-la. El gruix mitjà d'aquesta planxes de
gel individuals de gènesi anual, és de 0,5 mm.
La pèrdua de
salinitat s'accentua a la primavera i l'estiu, quan la fusió en augment permet
la interconnexió de les càmeres de salmorra. Així, a mesura que transcorre el
temps, el gel marí es fa menys salí, més espès i de mica en mica de color més
blavós. seva superfície ondulada afavoreix el desenvolupament de petites
depressions on s'acumula neu, la qual es fon més ràpidament a causa del albedo ,
més reduït i es genera un micro-paisatge de depressions que el caracteritzen.
El gel marí
es troba surant en la superfície del mar i cobreix un 3% de la superfície de la
terra..
L'origen etimològic de la paraula gel ens retrotrau al llatí "gelum" i designa l'aigua en estat sòlid, que s'aconsegueix amb la seva congelació, el que s'aconsegueix als 0 º C. mostrant un aspecte cristal•lí.
SIGNIFICAT DE GEL
GEL 1:
[LC] [GL] [ME] GLAÇ. Un tros de gel. Fred com un gel.
[FIA] Aigua, metà o amoníac que es troba en fase sòlida en el sistema solar exterior.
[ME] Fred intensíssim. Els gels del Pol.
[LC] PER EXT. Aquell home és un gel.
GEL 2:
[QU] Sistema col•loïdal que es presenta en forma de massa gelatinosa i té un comportament semblant al d’un sòlid elàstic.
[QU] Gel de sílice. Gel d’àcid ortosilícic obtingut per acidificació d’una solució de silicat de sodi.
El patinatge sobre gel és un esport olímpic que consisteix a lliscar amb patins sobre una superfície de gel.
Es pot practicar en categoria individual, masculí/ femení o parelles mixtes i/o grups que consisteix en realitzar girs, salts i altres moviments sobre el gel de forma artística i rítmica al compàs de la música.
Els patins per patinar sobre gel son els únics que no tenen fre.
La roba pel patinatge artístic es molt cómoda i elegant i amb un pentinat senzill , com una cua o dues.
És considera patinador als deportistes que figurin inscrits en una competició esportiva en la modalitat de patinatge de la federació.
N'hi han 6 categories.
-Debs: No tenen els 11 anys.
-Infantil: No tenen els 14 anys.
-Novice: No tenen els 15 anys.
-Júnior 1: No tenen els 19 anys.
-Sénior 1a: Tenir els 19 anys.
-Categoria 2a: competeixen els de Junior 2a i els de Senior 2a.
En les competicions jutgen un jurat de mes o menys 5 persones, que pot variar segons el tipus de competició.
Els competidors tenen temps lliure però curt per escalfar abans de competir, i si en la competició cauen cada caiguda restarà 0,5 punts al resultat final.
Hi han diferents salts, de fet molts, com per exemple: Simple axel, doble axel, simple toe loop, doble flip, triple flip...
Opinió personal: Mai he provat aquest esport perquè crec que no m'agradaria. Però tinc amics que en fan i està molt clar que es molt treball , moltes hores , moltes caigudes, i molt d'empeny. I es clar, si t'agrada una cosa, fiques tot de la teva part per fer-ho. M'agrada veure-ho ,això si, les competicions les miro bastant. Son molt elegants, les figures que fan els profesionals m'agrada molt.
La ciutat de Xina d'Harbin, al extrem nord-est d'aquell país. El cual que al hivern pot arribar a temperatures de 40 graus sota zero. Aquest festival de neu i gel, es va començar a celebrar al 1963, i avui en dia segueix celebrant-se, i crida molt l'atenció dels turistes.
En aquest festival, s'hi fan estàtues gegants de neu i gel en forma de temples, pagodes, palaus i aquest any 2013, fins i tot escultures dedicades al cantant sur-coreà PSY, el que canta la famosa cançó del "Gangnam Style".
Els monuments estan exposats al públic fins que la primavera arriba i desfà aquestes escultures de gel i neu. En aquesta construcció, també pensen en els més petits, i els hi fan tobogans elaborats de blocs de aigua gelada del riu Songhua, que passa per aquesta ciutat i es un dels principals afluents del Amur.
Harbin, es una antiga colònia russa, famosa per les seves esglésies ortodoxes i els carrers són d'estil europeu en el centre de la ciutat, i això converteix en un dels destins més turístics peculiars de la Xina. I això fa guanyar punts a la ciutat ja que planeja participar per ser candidat per a que es celebrin els Jocs Olímpics d'hivern, i poder sortir guanyador.
Una cosa que fa únic a aquest festival, es que les construccions són molt grans i es increïble per que està tot fet de gel, però a més porten incorporades llums LED, cosa que fa que a la nit s'il·lumini i la estampa sigui única i espectacular. I això es un dels principals atractius de aquest festival, la estampa de llums per la nit d'aquesta construcció.
En conclusió personal, trobo que es una construcció molt maca i que m'agradaria veure-ho al menys una vegada. I també trobo que es un atractiu favorable per a els turistes, ja que novament en aquest clima, no es que la gent es vingui per això sinó es al revés, però gracies a festivals així, el turisme creix i ajuda a l'economia.
El gel és
l'estat sòlid de la molècula H2O. En una glacera, el gel aquesta barrejat amb
bombolles d'aire i té una densitat equivalent a 0,9 vegada la de l'aigua. Per
aquesta raó molt simple, el gel sura sobre l'aigua.
Durant
l'hivern es produeix una acumulació de neu i aquesta comença a comprimir.
El gel
glacial es forma a partir de l'acumulació de successives capes de neu. A mesura
que augmenta el gruix, repetits processos de fusió i recongelació dels vidres,
a més de la compactació provocada per la creixent massa de neu acumulada, van
transformant aquesta neu fresca, que perd porositat i va guanyant en densitat,
de manera que cada metre de gruix de neu fresca pot donar lloc a no més d'un
centímetre de gel glacial. Habitualment es reconeixen una sèrie d'etapes des de
la neu fresca fins el gel glacial propi o gel blau.
Els esquimals són grups de pobles
del Nord d'Amèrica a la regió àrtica i d'Alaska i Groenlàndia.
Encara
pertanyen tots a la mateixa raça, no té nom general, ja que el d'esquimals
se'ls van aplicar els seus veïns del Sud.
La
invasió dels blancs, les guerres amb els indis i la disminució de la pesca, va
portar la decadència a aquesta civilització, ja que, ja a finals del segle XIX
eren menys nombrosos que que en segles anteriors, a l'època del descobriment,
en què dominaven sense competència en aquelles fredes regions i que depenent
només de si mateixos, construïen embarcacions, armes, instruments de pesca...
Per reconstruir la vida dels primitius esquimals s'utilitza, entre altres
coses, el següent:
- Les relacions dels primers exploradors europeus
- La
tradició
- Dades
històriques d'origen escandinau
- Aquests
estudis basats en descobriments arqueològics
Els nòrdics, provenen originalment dels països escandinaus.Durant l'edat mitja, entre 850 i 1066 AdC, quan un grup d'exploradors i uns guerres anomenats Vikings, van atacar i colonitzar altres regions, dins i a prop del Àrtic, com per exemple Groenlandia i el nord de Rússia. Avui en dia, tota la gent que viu en aquestes regions, són descendents dels Nòrdics.
Els nòrdics eren uns excel·lents constructors de vaixells.
Especialment els vaixells llargs, que es tallaven de la fusta i eren capaços de navegar grans extensions de l'oceà, amb aquests vaixells. També remarcaven els vaixells per tindre una gran quantitat de rems i tenien una vela quadrada. Per a propulsar aquests vaixells, els Vikings remaven i el vent inflava la vela que els transportava, així anaven més ràpid.
La mitologia nòrdica també es anomenada mitologia escandinava, i reflexa la mitologia Vikinga, i es la millor conservada de la mitologia germana. I es per això que a vegades són considerats sinònims en algunes ocasions, a pesar de que no ho són.
Aquesta mitologia prové de milers d'anys d'antiguitat i era transmesa oralment i en forma de poesia, normalment. Les principals fonts d'on s'ha pogut recollir informació són de dos llibres escrits a partir del segle XIII.
En conclusió personal, trobo que aquest tema dels nòrdics no hi ha molta informació ja que es confonen termes i algunes pàgines d'internet diuen coses equivocades. Per tant hi ha escassa informació sobre aquest tema, i m'ha costat trobar aquest petit resum sobre la cultura nòrdica.
Va néixer a
1830 i va morir al 1903.Va ser un pintor francès. Abans d'establir-se a França,
va passar un temps a Veneçuela dedicant-se plenament a la pintura. Ja a París ,
va rebre els consells de Corot i va conèixer a Monet, Cézanne i
Guillaumin i es van fer amics . El seu estil en aquesta època era bastant tradicional. En tornar a
França, després d'una estada a Londres, va participar en el moviment
impressionista. Atret per la terra, va ser un pintor rústic. Després d'un
període neoimpressionista, va tornar al lirisme i a l'esplendor cromàtic de l'impressionisme. En
1895, un empitjorament de la malaltia ocular que patia el va obligar a pintar
paisatges urbans de París des de la finestra.
És una pel·lícula feta a Estats Units al 2004 , dirigida per Roland Emmerich i el titol original es ''The day after tomorrow''.
És una pel·lícula de ciència ficció basada en lo que podrá passar demá. Tracta tant del calentament global com del seu possible refredamet.
Sinòpsis.
Tracta de l'investigació de Jack Hall, un climatòleg que indica que l'escalfament global podria canviar totalment i catastròficament el clima del planeta. Ha fet uns extracts glacials de l'Antàrtida que donen a entendre que un fenòmen semblant va tindre lloc deu mil anys enrere.
Ell , avisa a les autoritats governamentals per a que prenguin mesures però l'advertisment arriba massa tard. I la catàstrofe comença quan Jack Hall veu com es desprèn de la capa de Gel de l'Antàrtida seguida de una sèrie de esdeveniments greus pel planeta.
La pel·lícula ha estat inspirada en un llibre anomenat ''The coming global superstorm'', llibre escrit pels periodistes i escriptors americans Art Bell i Whitley Strieber.
Al ser una pel·lícula que parla del planeta, del clima, va crear moltes reaccions i no només entre els crítics i els espectadors si no entre els científics que van començar a fer més experiments i intentar buscar i trobar com més proves i més informació millor sobre aquest tema.
Personatges:
Dennis Quaid: Jack Hall
Jake Gyllenhaal: Sam Hall
Emmy Rossum: Laura Chapman
Arjay Smith : Brian Parks
Dash Mihok: Jason Evans
Jay O. Sanders: Frank Harris
Direcció:Roland Emmerich
Guió:Roland Emmerich i Jeffery Nachmanoff
Música: Harald Kloser
Muntatge:Joel Cox
La pel·lícula es va realitzar als Estats Units, i el idioma original és l'anglès i el francès.
Opinió personal: Suposo que és una bona pel·lícula ja que parla de coses que podrien passar en la realitat, es ciència-ficció perquè no ha passat però també trobo que es una mica real perquè no es impossible, mes ben lo contrari.
Les masses
gelades flotants a l'oceà Antàrtic, conegudes com icebergs. Els icebergs són
immenses masses de gel que suren al mar. Això es deu al fet que el gel és menys
dens que l'aigua líquida i, per tant, és més lleuger. Els icebergs es formen a
partir de trencaments i despreniments provinents de les glaceres que arriben al
mar. El 90% de la massa dels icebergs es
troba per sota de la superfície de l'aigua marina. Com els icebergs són menys densos que l'aigua, una petita part de
l'iceberg suren sobre la superfície de l'aigua .Els icebergs poden ser enormes.
Els més grans son coneguts com a illes de gel.
La teràpia del gel (gel reductor), a pesar de que costa de creure que sigui veritat, ara fent servir les teràpies apropiades, és pot cremar la grassa del cos. Aquest procés consisteix en aguantar els cubs del gel per tot el cos, complementant l'aplicació de gel reductor.
El procediment es altament efectiu si la pell es sensible o tendeix a ser una pell grasossa, però no per excés de pell sinó per les condicions particulars d'epidermis.
Per a començar, la persona s'ha d'estirar al damunt d'un llit tèrmic mentre el terapeuta exfolia la pell per a remoure la grassa que hi ha en el cos, eliminar les impureses i millorar la circulació, i així poder preparar el cos per a que el gel moldejador penetri millor a la pell. Després s'aplica una barra de gel amb la que un fred estremidor momentani, seguit per una sensació refrescant al sentir com el gel es derrueix amb contacte amb la pell. Posteriorment, mediant el massatge amb gel es completa el tractament.
Amb només 3 sessions d'aquesta teràpia de gel, les dones poden baixar fàcilment 1 talla.
Aquesta teràpia s'acostuma a fer-se més a l'estiu que a l'hivern. A més, aquest tractament s'acostuma a recomanar a les persones que acaben de donar llum i necessiten moldejar la figura.
Per a comprovar els resultats, es prenen mesures als pacients abans i després del tractament.
Es perillós que una mateixa s'apliqui aquest tractament, ja que es poden tindre problemes secundaris a curt o llarg plaç com per exemple artritis.
Amb conclusió propia, trobo que si aquest procediment dóna bons resultats s'ha de potenciar, sempre que sigui amb professionals que sàpiguen el que estiguin fent, per que si un mateix fa el tractament corre perill a patir enfermetats.
Imatge : escalada de roques.
Autor: Julian Lozano López
L'escalada és una activitat esportiva, derivada del alpinisme que consisteix en pujar parets o muntanyes en busca de la dificultat.
Considerem escalada tota activitat en ascens que es molt difícil o impossible de realitzar amb només les extremitats inferiors , sent necessari utilitzar les extremitats superiors.
A partir de aquí tenim diferents tipus d'escalada : escalada en bloc, escalada en gel, escalada artificial , escalada en grans parets, etc...
La tècnica bàsica per escalar és utilitzar una corda per assegurar l'ascens del escalador. Els escaladors s'agrupen per cordades, que sol ser una corda per a dues o tres persones.
El primer escalador va pujant posant lo que anomenem 'punts d'assegurança' a la paret assegurat pels seus companys que estaran sostenint la corda en cas de que aquest caigui.
En el cas de la progressió sobre neu o gel l'escalador haurà d'utilitzar material específic de progressió, que son els grampons i piolets. Els grampons es fiquen a les botes per a que aquestes no rellisquin i es puguin fixar al gel o a la neu. I els piolets es porten a la ma per a poder subjectar-se a la neu.
L'escalada en gel.
Ha passat de ser una tècnica pròpia de l'escalada clàssica a ser una especialitat en si mateixa. Consisteix en escalar sobre parets glaçades d'una manera que cada vegada va evolucionant més. Des de fa 80 anys que això comença a ser una pràctica més pròpia, i s'està fent d'una forma més esportiva intentant superar parets glaçades de grans verticals intentant no utilitzar tècniques de la escalada artificial. Més que res, s'ha transformat en una ascensió de cascades gelades a l'hivern i els seracs o esquerdes de les geleres.
Com que hi han altures de perill, hem d'utilitzar protecció.
Equipament bàsic: una o dues cordes, sabates per a la escalada, mosquetons, cintes o anelles, sistemes de frenada per assegurança i un casc.
Equipament per a la escalada en gel: dues cordes d'uns 8/9 cm d'amplada i uns 50 m de longitud. Assortit d'ancoratges ''recuperables'' que poden ser cargols i claus de gel. A part , grampons per als peus i piolets per les mans.
Després, depenent de les condicions de la muntanya necessitarem un encenedor, roba d'alpinisme , sacs de dormir, tendes i hamaques de paret, menjar, fogonets i combustible, cantimplores, provisions, cordes fixes...
Escalada en gel en les Cascades de gel de Valdecebollas.
Jo mai he escalat per tant no sé si m'agradaria o no, però m'agraden les altures així que suposo que ho provaré algun dia tot i que ho trobo bastant perillós si no tens experiència. Però tot és anar fent i començar des de abaix.
Miguel Poveda va néixer a Barcelona l'any 1973, els seus origens eren Andaluces. Miguel Poveda desde petit escoltava flamenc per la radio. En el 1988 per primer cop es va pujar a un escenari i desde aquell moment va aprofitar els fins de semana per cantar en peñas i concursos de aficionats. Pero lo que ell volia era se escoltat fora de catalunya i aixì va ser junt al guitarrista Juan Rámon Caro es van presentar a unes probes. Els seus inicis no van ser facils, en el 1995 va grabar el seu primer disc flamenc. Apartir d'aquella grabació el cantant es va anar presentant a festivals flamencs nacionals i internacionals. Desglaç es el titol de un disc de llengua catalana que va fer el cantat Miguel Poveda, va ser editat en 2005. Desglaç Representa una original interpretació en català aun que no va ser estrictament un disc flamenc.
Aquest llibre tracta sobre un os que vivía al polo norte amb els seus pares, fins que un dia el os es va ficar en un vaixell de pesca y uns pescadors el van agafar y sel van emportar cap a la seva ciutat, el os al arriba a la ciutat no sabia com viure perque ell estava acostumat a viure al polo norte amb els seus pares pero va coneixer un gat que es va fer amic d'ell molt ràpid y les coses no li resultaven tan dificils, es va poder adaptar ràpid gracies al seu amic, pero en realitat extranyava molt a la seva familia. Aquest llibre va se escrit per l'holandes Hans de beer. Mes tard aquest llibre infantil es va combertir en una serie de dibuixos animats, aquesta serie va ser molt vista Alemanya y poc temps després tambe al Regne Unit.
Pieter brueg va néixer a Breda, Països Baixos, a l’ any 1525 i va morir a Brussel · les, l´any 1569.Va ser un pintor holandès. Inici pintor holandès del segle XVI, en l'actualitat és considerat una de les grans figures de la història de la pintura. Va realitzar sobretot quadres de paisatge, de gènere i d'escenes camperoles, en què amb un estil inspirat en el Bosco va reflectir la vida quotidiana amb realisme, abundància de detalls i un gran talent narratiu.
.jpg)
