L’iglú es la casa
pròpia on viuen els esquimals i els inuits.
Viuen en condicions climàtiques
extremes, principalment al hivern, on es poden arribar a temperatures superior
de -50 graus.
El iglú esta
format per un dom principal al que s’accedeix a través dels túnels, a més te diferents sales que serveixen per a guardar
coses com per exemple: carns, roba o guarnicions. La estada principal sol medir
al voltant de 3m de altura en el centre i tindre un diàmetre aproximat de 5m. El túnel d’accés a les diferents cambres es
de poca altura i es troba lleugerament enterrat a uns 50 cm per dificultar del
pas del vent al interior de les cambres.
També existeixen iglús
que són comunitaris on es troben varies cambres principals ocupades per cada família,
així com altres sales que estan destinades per a reunions, almacenatge, i
altres...
La geometria semiesfèrica
del iglú garantitza un mínim de superfície exposat a els vents i un volum
interior ampli. L’interior de l’iglú es protegeix amb pells d’animals creant
així una doble capa aïllant. Per un altre costat s’intenta que les apertures de
l’exterior siguin les mínimes possibles, de fet la entrada te petites
dimensions i sol estar protegit per barreres de neu així com per diferents
làmines de pell a mode de porta, que crea cambres aïllades.
Per un altre costat a l’interior de l’iglú es
protegeix de diferents formes. El terra sol estar composat per branques i molsa,
i les parets estan protegides per pells d’animals. L’iglú també sol tenir
petites obertures per permetre l’entrada de la llum i la ventilació. L’entrada
de llum pot es pot aconseguir a partir de trossos de gel transparent o pell d’intestí
de foca.
El sistema constructiu utilitzat per els inuits com vivenda tradicional, avui en dia s’està recuperant per a crear complexos turístics i hotels on la gent connecta i viu a estàncies excavades en el gel o la neu.
Autor anònim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada