El snow, surf de neu o amb el seu nom original 'snowboarding' és un esport on s'utilitza una planxa de neu i que comparteix pista amb l'esquí.
El snow ve d'altres esports de desllisament com el skateboarding i el surf. Tot i que ja es acceptat per tots com a esport a nivell mundial ,va crear una petita revolució sobretot en el sentit del anomenat freestyle ja que es dificil de normatitzar.
Un dels deportistes que han sigut molt grans en aquest món son per exemple:
-Tom Sims que va produïr moltes planxes de neu.
-Craig Kelly que va revolucionar l'estil freestyle.
-Terje Haakonsen que va incorporar l'estil Half-Pipe.
Es pot practicar fora de les pistes i dins de les pistes especialitzades per fer salts i moviments més complicats.
Jo només he fet un cop snow, i la veritat és que está molt bé! Tot i que a mi m'agrada més esquiar, per que se'm dona millor ja que he practicat més. Trobo que el snow es un esport en el que s'ha de tenir bastant equilibri i trobar poc a poc els secrets que tenen i t'ho passes molt bé tot i que caiguis a vegades.
El patinatge sobre gel és un esport olímpic que consisteix a lliscar amb patins sobre una superfície de gel.
Es pot practicar en categoria individual, masculí/ femení o parelles mixtes i/o grups que consisteix en realitzar girs, salts i altres moviments sobre el gel de forma artística i rítmica al compàs de la música.
Els patins per patinar sobre gel son els únics que no tenen fre.
La roba pel patinatge artístic es molt cómoda i elegant i amb un pentinat senzill , com una cua o dues.
És considera patinador als deportistes que figurin inscrits en una competició esportiva en la modalitat de patinatge de la federació.
N'hi han 6 categories.
-Debs: No tenen els 11 anys.
-Infantil: No tenen els 14 anys.
-Novice: No tenen els 15 anys.
-Júnior 1: No tenen els 19 anys.
-Sénior 1a: Tenir els 19 anys.
-Categoria 2a: competeixen els de Junior 2a i els de Senior 2a.
En les competicions jutgen un jurat de mes o menys 5 persones, que pot variar segons el tipus de competició.
Els competidors tenen temps lliure però curt per escalfar abans de competir, i si en la competició cauen cada caiguda restarà 0,5 punts al resultat final.
Hi han diferents salts, de fet molts, com per exemple: Simple axel, doble axel, simple toe loop, doble flip, triple flip...
Opinió personal: Mai he provat aquest esport perquè crec que no m'agradaria. Però tinc amics que en fan i està molt clar que es molt treball , moltes hores , moltes caigudes, i molt d'empeny. I es clar, si t'agrada una cosa, fiques tot de la teva part per fer-ho. M'agrada veure-ho ,això si, les competicions les miro bastant. Son molt elegants, les figures que fan els profesionals m'agrada molt.
És una pel·lícula feta a Estats Units al 2004 , dirigida per Roland Emmerich i el titol original es ''The day after tomorrow''.
És una pel·lícula de ciència ficció basada en lo que podrá passar demá. Tracta tant del calentament global com del seu possible refredamet.
Sinòpsis.
Tracta de l'investigació de Jack Hall, un climatòleg que indica que l'escalfament global podria canviar totalment i catastròficament el clima del planeta. Ha fet uns extracts glacials de l'Antàrtida que donen a entendre que un fenòmen semblant va tindre lloc deu mil anys enrere.
Ell , avisa a les autoritats governamentals per a que prenguin mesures però l'advertisment arriba massa tard. I la catàstrofe comença quan Jack Hall veu com es desprèn de la capa de Gel de l'Antàrtida seguida de una sèrie de esdeveniments greus pel planeta.
La pel·lícula ha estat inspirada en un llibre anomenat ''The coming global superstorm'', llibre escrit pels periodistes i escriptors americans Art Bell i Whitley Strieber.
Al ser una pel·lícula que parla del planeta, del clima, va crear moltes reaccions i no només entre els crítics i els espectadors si no entre els científics que van començar a fer més experiments i intentar buscar i trobar com més proves i més informació millor sobre aquest tema.
Personatges:
Dennis Quaid: Jack Hall
Jake Gyllenhaal: Sam Hall
Emmy Rossum: Laura Chapman
Arjay Smith : Brian Parks
Dash Mihok: Jason Evans
Jay O. Sanders: Frank Harris
Direcció:Roland Emmerich
Guió:Roland Emmerich i Jeffery Nachmanoff
Música: Harald Kloser
Muntatge:Joel Cox
La pel·lícula es va realitzar als Estats Units, i el idioma original és l'anglès i el francès.
Opinió personal: Suposo que és una bona pel·lícula ja que parla de coses que podrien passar en la realitat, es ciència-ficció perquè no ha passat però també trobo que es una mica real perquè no es impossible, mes ben lo contrari.
Imatge : escalada de roques.
Autor: Julian Lozano López
L'escalada és una activitat esportiva, derivada del alpinisme que consisteix en pujar parets o muntanyes en busca de la dificultat.
Considerem escalada tota activitat en ascens que es molt difícil o impossible de realitzar amb només les extremitats inferiors , sent necessari utilitzar les extremitats superiors.
A partir de aquí tenim diferents tipus d'escalada : escalada en bloc, escalada en gel, escalada artificial , escalada en grans parets, etc...
La tècnica bàsica per escalar és utilitzar una corda per assegurar l'ascens del escalador. Els escaladors s'agrupen per cordades, que sol ser una corda per a dues o tres persones.
El primer escalador va pujant posant lo que anomenem 'punts d'assegurança' a la paret assegurat pels seus companys que estaran sostenint la corda en cas de que aquest caigui.
En el cas de la progressió sobre neu o gel l'escalador haurà d'utilitzar material específic de progressió, que son els grampons i piolets. Els grampons es fiquen a les botes per a que aquestes no rellisquin i es puguin fixar al gel o a la neu. I els piolets es porten a la ma per a poder subjectar-se a la neu.
L'escalada en gel.
Ha passat de ser una tècnica pròpia de l'escalada clàssica a ser una especialitat en si mateixa. Consisteix en escalar sobre parets glaçades d'una manera que cada vegada va evolucionant més. Des de fa 80 anys que això comença a ser una pràctica més pròpia, i s'està fent d'una forma més esportiva intentant superar parets glaçades de grans verticals intentant no utilitzar tècniques de la escalada artificial. Més que res, s'ha transformat en una ascensió de cascades gelades a l'hivern i els seracs o esquerdes de les geleres.
Com que hi han altures de perill, hem d'utilitzar protecció.
Equipament bàsic: una o dues cordes, sabates per a la escalada, mosquetons, cintes o anelles, sistemes de frenada per assegurança i un casc.
Equipament per a la escalada en gel: dues cordes d'uns 8/9 cm d'amplada i uns 50 m de longitud. Assortit d'ancoratges ''recuperables'' que poden ser cargols i claus de gel. A part , grampons per als peus i piolets per les mans.
Després, depenent de les condicions de la muntanya necessitarem un encenedor, roba d'alpinisme , sacs de dormir, tendes i hamaques de paret, menjar, fogonets i combustible, cantimplores, provisions, cordes fixes...
Escalada en gel en les Cascades de gel de Valdecebollas.
Jo mai he escalat per tant no sé si m'agradaria o no, però m'agraden les altures així que suposo que ho provaré algun dia tot i que ho trobo bastant perillós si no tens experiència. Però tot és anar fent i començar des de abaix.
La paraula esquí prové de la paraula norueca ‘ski’ que a la vegada es derivada de l’antiga paraula nórdica ‘skith’ que significa tros de fusta tallada. L’esquí va començar fa més de 4000 anys y va nèixer a Noruega. Constituía una forma provada de moure’s d’un lloc a un altre als hiverns. Es coneix des del segle X, que els vikíngs es desplaçaven habitualment amb meitats de fusta que portaven als peus. Amb el pas del temps, va passar de ser un medi transport a ser simple diversió. Norheims va començar utilitzant cordons forts als talons per a que els esquiadors pogués girar i saltar sense perdre els esquís. El esquí que va construir era estret en el centre i es va convertir en el prototip per a tota la producción que venia darrera. Els exploradors polars noruecs, Roald Amundsen y Fridtjof Nansen han fet una significativa contribució al orgull nacional existent en el esport del esquí. Roald Amundsen sent el primer home de la historia en arribar al Pol Sud. Avui en dia es diu que els noruecs neixen amb esquís als peus, perquè com a activitat familiar i esport d’hivern el esquí es molt important. La majoria de nens començen a esquiar des de molt petits i s’escapen a les montanyes i boscs per esquiar sempre que tenen la oportunitat de fer-ho. L'esquí es un esport de muntanya que consisteix en el liscament per la neu, utilitzant tables de fusta fixades als peus. Es necessita: parell d'esquís, botes d'esquís, dos pals, roba abrigada, proteccions i un dispositiu de localització. Coses que hem de fer per esquiar… Si esquíes fora de pista revisa el temps i els riscos. Realitza extiraments avans d’esquiar per calentar músculs i que respongui adequadament al realitzar l’activitat. No comencis amb massa força el primer dia, augmenta de nivell cada dia més per a que els teus músculs s’acostumin. Revisa el material abans de sortir no vagi a ser que et falti res.
A mi aquest esport m'agrada molt, és molt divertit. Només he esquiat dos cops però la veritat es que m'agrada molt i es molt entretingut i no es difícil d'aprendre.
Un noi anomenat Àlex, treballava en el port de
Barcelona fins un dia que va decidir deixar-ho tot i marxar a viure lluny de la
ciutat a un petit poble dels Pirineus. El seu germà Pau i la seva mare , la Mercè, no
sabien res d’ell fins que han descobert que Àlex ha mort.
El seu germà i la seva mare viatgen al poble
on va viure Àlex els últims mesos on coneixen a la Sara, la seva novia que
sense tenir ni idea de que la seva parella ha mort encara està esperant que la
vingui a buscar per marxar a viure junts a la ciutat, al seu amic i al seu cap
que fa anys que també va decidir marxar i deixar la seva família per viure sol
a la muntanya, i a Toni que treballa amb Emili i està enamorat en secret de
Sara.
Tot el conjunt de persones es completa amb l’arribada
de Marta, que filla d’Emili que després de molts anys ve de França per buscar a
son pare. Cadascú d’ells descobreix un
nou Àlex en els demés i la seva absència els ajudarà replantejar- se els seus objectius i carències. Tots busquen
una alta manera de viure, una nova i quan es separin cap d’ells tornaran a ser
el mateix.
L'acció de la pel·lícula transcorre en un petit barri de Barcelona i dos pobles dels Pirineus situats entre les cimes de la Serra del Cadí-Moixeró.
Tant la història com el rodatge és plantejat en ordre cronològic seguint la evolució dels personatges i de la acció buscant en la meteorologia i els paisatge expressar i definir com millor possible tots els personatges.
Opinió personal: A mi m'agradaria veure aquesta pel·lícula , sembla interessant i s'intriga que jo crec que m'agradaria bastant. Trobo que potser es una pel·lícula per gent de més de 10 -11 anys que pugui entendre i comprendre totes les coses i sentiments , etc. Però clar, això per suposat que no ho puc saber perquè no he vist la pel·lícula.
La era de hielo és una pel·lícula que está sortint des del 2001. Ja porten 6 pel·lícules i estàn trionfant bastant totes perquè és una pel·lícula que fa gràcia i a demés aprens coses.
Sinopsis.
Fa 20.000 anys, durant l’era glacial, els
animals van migrar cap al sud, cap a les terres càlides. Un mamut malhumorat
anomenat Manny, es va dirigir en una direcció diferent als demés. Pel camí
coneix a Sid, un peresós molt bromista i estafador que està fugint de dos
animals que el volen matar després d’haver destrossat el seu esmorzar. Sid
decideix estar amb Manny tot i que a aquest últim no li faci molta gràcia.
Un tigre, anomenat Diego te la missió de robar
un nadó del caçador que va matar a més de la meitat de la seva manada. En
intentar atrapar al nen la seva mare es tira a la cascada per salvar-li la vida
però Diego te por a l’aigua i no ho fa. Darrera d’això, Soto , el més important de la manada s’enfada
i li ordena que trobi al nen. Però, per coincidència Manny i Sid troben el nen
i a la mare, la mare mor i ells s’enporten al nen. Pel camí es troben a Diego
que el reclama dient que es seu però Manny no el deixa perquè s’imagina les seves
intencions. I finalment així comença el seu recorregut en busca de la família
del nen.
A mi m'agrada molt aquesta pel·lícula, es molt divertida. Tot i que crec que una de les millors coses de la pel·lícula es l'esquirol, que surt en alguns moments en la pel·lícula i que porta les 6 parts perseguint una nou.
A mi em fa gràcia i està be per a tots els públics.
És una pel·lícula d’aventura, estrenada el 23
de Desembre del 2005 i produïda pel director Nicolas Vanier a França.
El seu nom original es ‘’Le dernier trappeur’’
SINOPSIS:
Un home de 50 anys anomenat Norman, resulta
ser una de les últimes persones que segueixen vivint a la neu. La seva vida solitària
de caçador només la comparteix amb els seus gossos i una noia jove india. Més
de la meitat de la seva vida l’han ocupat cuidant als seus gossos amb els que tenen un gran vincle.
A mi per lo que he vist en la sinospsis em sembla la típica pel·lícula d'aventura, i per mi, avorrida. Però està bé ja que es una pel·lícula per a tots els públics i que pot agradar a tothom.
El guió y la direcció de la pel·lícula ha sigut redactada pel director Julio Medem.
Produït per Fernando Bovaira i Enrique López Lavigne.
Julio,
va descobrir a la seva actriu principal (Najwa Nimri) en la pel·lícula ‘A
ciegas’. També sabem que ell ja hi va estar a Finlàndia abans de rodar la
pel·lícula.
La
pel·lícula va guanyar bastants premis, com per exemple :
Premis
Goya pel millor Montatge per a Iván Aledo i per a la Millor Música Original per
a Alberto Iglesias.
Millor
pel·lícula Europea en el festival de Brusel·les.
Actors.
Najwa Nimri (Ana) , Fele Martínez (Otto), Maru Valdivielso (Olga), Nancho Novo (Álvaro(, Peru Medem (otto de niño), Sara Valiente (Ana niña), Victor Hugo Olivieira (Otto adolescente), Kristel Diaz (Ana adolescente)
Sinopsis de la pelicula.
Ana y Otto son dos nens de vuit anys que es coneixen al col·legi. I a partir d'aquell moment neix una história d'amor secreta que s'acabarà 17 anys després en Finlandia , en el cercle polar àrtic. En la pel·lícula podrem viure amb ella la seva bonica i dramàtica história d'amor que viuen els nens des de la infància als vint-i-cinc anys.
Sembla ser una pel·lícula molt interessant, ja que barreja mes d'un tema. I m'agraden les pel·lícules d'amor. Suposo que está bastant bé per a tots els públics i per a totes les edats. Jo la miraria, perquè parla d'amor i la acció passa en un període llarg de temps. Des de la infància fins als vint-i-cinc anys.
És una pel·lícula, més ben dit un largo
metratge del 1992.
Del gènere ‘’documental’’.
És considerada com el primer documental de la
història. Als crítics no els hi agradava i no ho
trobaven del tot correcte pel fet de que Nanook, l’esquimal no tenia la característica fonamental dels
esquimals, i que és la neutralitat.
Per gravar aquest documental, Robert Flaherty ,que va ser el director del largo metratge, va estar-hi dos anys més o menys
convivint amb un caçador i pescador (Allakariallak) que encarna el personatge
de Nanuk. En aquest documental, ell no intenta mostrat
la vida dels esquimals tal i com ell la veia si no com se la imaginava abans
de
ser envaïda per la cultura occidental. Volent mostrar la forma de vida que
tenien abans de que l’home blanc els hi destrueixi la cultura i el poble.
TRAILER.
Em sembla una pel·lícula interessant per la gent que li interessa això. A mi personalment no em solen agradar els documentals però per lo que he llegit sembla estar bastant bé.
