El snow, surf de neu o amb el seu nom original 'snowboarding' és un esport on s'utilitza una planxa de neu i que comparteix pista amb l'esquí.
El snow ve d'altres esports de desllisament com el skateboarding i el surf. Tot i que ja es acceptat per tots com a esport a nivell mundial ,va crear una petita revolució sobretot en el sentit del anomenat freestyle ja que es dificil de normatitzar.
Un dels deportistes que han sigut molt grans en aquest món son per exemple:
-Tom Sims que va produïr moltes planxes de neu.
-Craig Kelly que va revolucionar l'estil freestyle.
-Terje Haakonsen que va incorporar l'estil Half-Pipe.
Es pot practicar fora de les pistes i dins de les pistes especialitzades per fer salts i moviments més complicats.
Jo només he fet un cop snow, i la veritat és que está molt bé! Tot i que a mi m'agrada més esquiar, per que se'm dona millor ja que he practicat més. Trobo que el snow es un esport en el que s'ha de tenir bastant equilibri i trobar poc a poc els secrets que tenen i t'ho passes molt bé tot i que caiguis a vegades.
Remei casolà amb gel per a la febre: Omplir una bossa d'aigua amb gel i aplicar sobre el front, nines i panxells.
Remei casolà amb gel contra l'herpes labial: Aplicar directament gel a la primera sensació de pessigolleig d'un herpes labial per reduir notòriament la inflamació.
Remei casolà amb gel per a la urticària o picor: Fregar una bossa de gel sobre l'àrea amb picor qual cosa ajuda a reduir aquesta.
Remei casolà amb gel per al sagnat nasal: Col•locar una compresa de gel per estimular l'estrenyiment dels vasos sanguinis i reduir el sagnat en el cas d'hemorràgia nasal.
Remei casolà amb gel per cops: Aplicar una bossa de gel sobre l'àrea que acaba de rebre un cop.
Remei casolà amb gel per mals de coll o torticoli: Aplicar un paquet de gel o gel embolicat en una tovallola quan es comença a sentir la rigidesa producte d'una torticoli.
Remei casolà amb gel per dolors musculars: Posar una bossa de gel sobre l'àrea on es troba el dolor muscular i elevar durant 20 a 30 minuts.
Remei casolà amb gel per mals de queixal: Col•locar una bossa de gel sobre la peça adolorida durant 15 minuts diverses vegades al dia fins que s'arribi al consultori odontològic.
Remei casolà amb gel per mals de peus: Embolicar uns quants cubs de gel en una tovalloleta humida i fregar sobre els peus durant uns quants minuts. Després, assecar els peus i fregar amb vinagre.
L'origen etimològic de la paraula gel ens retrotrau al llatí "gelum" i designa l'aigua en estat sòlid, que s'aconsegueix amb la seva congelació, el que s'aconsegueix als 0 º C. mostrant un aspecte cristal•lí.
SIGNIFICAT DE GEL
GEL 1:
[LC] [GL] [ME] GLAÇ. Un tros de gel. Fred com un gel.
[FIA] Aigua, metà o amoníac que es troba en fase sòlida en el sistema solar exterior.
[ME] Fred intensíssim. Els gels del Pol.
[LC] PER EXT. Aquell home és un gel.
GEL 2:
[QU] Sistema col•loïdal que es presenta en forma de massa gelatinosa i té un comportament semblant al d’un sòlid elàstic.
[QU] Gel de sílice. Gel d’àcid ortosilícic obtingut per acidificació d’una solució de silicat de sodi.
El patinatge sobre gel és un esport olímpic que consisteix a lliscar amb patins sobre una superfície de gel.
Es pot practicar en categoria individual, masculí/ femení o parelles mixtes i/o grups que consisteix en realitzar girs, salts i altres moviments sobre el gel de forma artística i rítmica al compàs de la música.
Els patins per patinar sobre gel son els únics que no tenen fre.
La roba pel patinatge artístic es molt cómoda i elegant i amb un pentinat senzill , com una cua o dues.
És considera patinador als deportistes que figurin inscrits en una competició esportiva en la modalitat de patinatge de la federació.
N'hi han 6 categories.
-Debs: No tenen els 11 anys.
-Infantil: No tenen els 14 anys.
-Novice: No tenen els 15 anys.
-Júnior 1: No tenen els 19 anys.
-Sénior 1a: Tenir els 19 anys.
-Categoria 2a: competeixen els de Junior 2a i els de Senior 2a.
En les competicions jutgen un jurat de mes o menys 5 persones, que pot variar segons el tipus de competició.
Els competidors tenen temps lliure però curt per escalfar abans de competir, i si en la competició cauen cada caiguda restarà 0,5 punts al resultat final.
Hi han diferents salts, de fet molts, com per exemple: Simple axel, doble axel, simple toe loop, doble flip, triple flip...
Opinió personal: Mai he provat aquest esport perquè crec que no m'agradaria. Però tinc amics que en fan i està molt clar que es molt treball , moltes hores , moltes caigudes, i molt d'empeny. I es clar, si t'agrada una cosa, fiques tot de la teva part per fer-ho. M'agrada veure-ho ,això si, les competicions les miro bastant. Son molt elegants, les figures que fan els profesionals m'agrada molt.
La ciutat de Xina d'Harbin, al extrem nord-est d'aquell país. El cual que al hivern pot arribar a temperatures de 40 graus sota zero. Aquest festival de neu i gel, es va començar a celebrar al 1963, i avui en dia segueix celebrant-se, i crida molt l'atenció dels turistes.
En aquest festival, s'hi fan estàtues gegants de neu i gel en forma de temples, pagodes, palaus i aquest any 2013, fins i tot escultures dedicades al cantant sur-coreà PSY, el que canta la famosa cançó del "Gangnam Style".
Els monuments estan exposats al públic fins que la primavera arriba i desfà aquestes escultures de gel i neu. En aquesta construcció, també pensen en els més petits, i els hi fan tobogans elaborats de blocs de aigua gelada del riu Songhua, que passa per aquesta ciutat i es un dels principals afluents del Amur.
Harbin, es una antiga colònia russa, famosa per les seves esglésies ortodoxes i els carrers són d'estil europeu en el centre de la ciutat, i això converteix en un dels destins més turístics peculiars de la Xina. I això fa guanyar punts a la ciutat ja que planeja participar per ser candidat per a que es celebrin els Jocs Olímpics d'hivern, i poder sortir guanyador.
Una cosa que fa únic a aquest festival, es que les construccions són molt grans i es increïble per que està tot fet de gel, però a més porten incorporades llums LED, cosa que fa que a la nit s'il·lumini i la estampa sigui única i espectacular. I això es un dels principals atractius de aquest festival, la estampa de llums per la nit d'aquesta construcció.
En conclusió personal, trobo que es una construcció molt maca i que m'agradaria veure-ho al menys una vegada. I també trobo que es un atractiu favorable per a els turistes, ja que novament en aquest clima, no es que la gent es vingui per això sinó es al revés, però gracies a festivals així, el turisme creix i ajuda a l'economia.
Els esquimals són grups de pobles
del Nord d'Amèrica a la regió àrtica i d'Alaska i Groenlàndia.
Encara
pertanyen tots a la mateixa raça, no té nom general, ja que el d'esquimals
se'ls van aplicar els seus veïns del Sud.
La
invasió dels blancs, les guerres amb els indis i la disminució de la pesca, va
portar la decadència a aquesta civilització, ja que, ja a finals del segle XIX
eren menys nombrosos que que en segles anteriors, a l'època del descobriment,
en què dominaven sense competència en aquelles fredes regions i que depenent
només de si mateixos, construïen embarcacions, armes, instruments de pesca...
Per reconstruir la vida dels primitius esquimals s'utilitza, entre altres
coses, el següent:
- Les relacions dels primers exploradors europeus
- La
tradició
- Dades
històriques d'origen escandinau
- Aquests
estudis basats en descobriments arqueològics
És una pel·lícula feta a Estats Units al 2004 , dirigida per Roland Emmerich i el titol original es ''The day after tomorrow''.
És una pel·lícula de ciència ficció basada en lo que podrá passar demá. Tracta tant del calentament global com del seu possible refredamet.
Sinòpsis.
Tracta de l'investigació de Jack Hall, un climatòleg que indica que l'escalfament global podria canviar totalment i catastròficament el clima del planeta. Ha fet uns extracts glacials de l'Antàrtida que donen a entendre que un fenòmen semblant va tindre lloc deu mil anys enrere.
Ell , avisa a les autoritats governamentals per a que prenguin mesures però l'advertisment arriba massa tard. I la catàstrofe comença quan Jack Hall veu com es desprèn de la capa de Gel de l'Antàrtida seguida de una sèrie de esdeveniments greus pel planeta.
La pel·lícula ha estat inspirada en un llibre anomenat ''The coming global superstorm'', llibre escrit pels periodistes i escriptors americans Art Bell i Whitley Strieber.
Al ser una pel·lícula que parla del planeta, del clima, va crear moltes reaccions i no només entre els crítics i els espectadors si no entre els científics que van començar a fer més experiments i intentar buscar i trobar com més proves i més informació millor sobre aquest tema.
Personatges:
Dennis Quaid: Jack Hall
Jake Gyllenhaal: Sam Hall
Emmy Rossum: Laura Chapman
Arjay Smith : Brian Parks
Dash Mihok: Jason Evans
Jay O. Sanders: Frank Harris
Direcció:Roland Emmerich
Guió:Roland Emmerich i Jeffery Nachmanoff
Música: Harald Kloser
Muntatge:Joel Cox
La pel·lícula es va realitzar als Estats Units, i el idioma original és l'anglès i el francès.
Opinió personal: Suposo que és una bona pel·lícula ja que parla de coses que podrien passar en la realitat, es ciència-ficció perquè no ha passat però també trobo que es una mica real perquè no es impossible, mes ben lo contrari.
La teràpia del gel (gel reductor), a pesar de que costa de creure que sigui veritat, ara fent servir les teràpies apropiades, és pot cremar la grassa del cos. Aquest procés consisteix en aguantar els cubs del gel per tot el cos, complementant l'aplicació de gel reductor.
El procediment es altament efectiu si la pell es sensible o tendeix a ser una pell grasossa, però no per excés de pell sinó per les condicions particulars d'epidermis.
Per a començar, la persona s'ha d'estirar al damunt d'un llit tèrmic mentre el terapeuta exfolia la pell per a remoure la grassa que hi ha en el cos, eliminar les impureses i millorar la circulació, i així poder preparar el cos per a que el gel moldejador penetri millor a la pell. Després s'aplica una barra de gel amb la que un fred estremidor momentani, seguit per una sensació refrescant al sentir com el gel es derrueix amb contacte amb la pell. Posteriorment, mediant el massatge amb gel es completa el tractament.
Amb només 3 sessions d'aquesta teràpia de gel, les dones poden baixar fàcilment 1 talla.
Aquesta teràpia s'acostuma a fer-se més a l'estiu que a l'hivern. A més, aquest tractament s'acostuma a recomanar a les persones que acaben de donar llum i necessiten moldejar la figura.
Per a comprovar els resultats, es prenen mesures als pacients abans i després del tractament.
Es perillós que una mateixa s'apliqui aquest tractament, ja que es poden tindre problemes secundaris a curt o llarg plaç com per exemple artritis.
Amb conclusió propia, trobo que si aquest procediment dóna bons resultats s'ha de potenciar, sempre que sigui amb professionals que sàpiguen el que estiguin fent, per que si un mateix fa el tractament corre perill a patir enfermetats.
Imatge : escalada de roques.
Autor: Julian Lozano López
L'escalada és una activitat esportiva, derivada del alpinisme que consisteix en pujar parets o muntanyes en busca de la dificultat.
Considerem escalada tota activitat en ascens que es molt difícil o impossible de realitzar amb només les extremitats inferiors , sent necessari utilitzar les extremitats superiors.
A partir de aquí tenim diferents tipus d'escalada : escalada en bloc, escalada en gel, escalada artificial , escalada en grans parets, etc...
La tècnica bàsica per escalar és utilitzar una corda per assegurar l'ascens del escalador. Els escaladors s'agrupen per cordades, que sol ser una corda per a dues o tres persones.
El primer escalador va pujant posant lo que anomenem 'punts d'assegurança' a la paret assegurat pels seus companys que estaran sostenint la corda en cas de que aquest caigui.
En el cas de la progressió sobre neu o gel l'escalador haurà d'utilitzar material específic de progressió, que son els grampons i piolets. Els grampons es fiquen a les botes per a que aquestes no rellisquin i es puguin fixar al gel o a la neu. I els piolets es porten a la ma per a poder subjectar-se a la neu.
L'escalada en gel.
Ha passat de ser una tècnica pròpia de l'escalada clàssica a ser una especialitat en si mateixa. Consisteix en escalar sobre parets glaçades d'una manera que cada vegada va evolucionant més. Des de fa 80 anys que això comença a ser una pràctica més pròpia, i s'està fent d'una forma més esportiva intentant superar parets glaçades de grans verticals intentant no utilitzar tècniques de la escalada artificial. Més que res, s'ha transformat en una ascensió de cascades gelades a l'hivern i els seracs o esquerdes de les geleres.
Com que hi han altures de perill, hem d'utilitzar protecció.
Equipament bàsic: una o dues cordes, sabates per a la escalada, mosquetons, cintes o anelles, sistemes de frenada per assegurança i un casc.
Equipament per a la escalada en gel: dues cordes d'uns 8/9 cm d'amplada i uns 50 m de longitud. Assortit d'ancoratges ''recuperables'' que poden ser cargols i claus de gel. A part , grampons per als peus i piolets per les mans.
Després, depenent de les condicions de la muntanya necessitarem un encenedor, roba d'alpinisme , sacs de dormir, tendes i hamaques de paret, menjar, fogonets i combustible, cantimplores, provisions, cordes fixes...
Escalada en gel en les Cascades de gel de Valdecebollas.
Jo mai he escalat per tant no sé si m'agradaria o no, però m'agraden les altures així que suposo que ho provaré algun dia tot i que ho trobo bastant perillós si no tens experiència. Però tot és anar fent i començar des de abaix.
Miguel Poveda va néixer a Barcelona l'any 1973, els seus origens eren Andaluces. Miguel Poveda desde petit escoltava flamenc per la radio. En el 1988 per primer cop es va pujar a un escenari i desde aquell moment va aprofitar els fins de semana per cantar en peñas i concursos de aficionats. Pero lo que ell volia era se escoltat fora de catalunya i aixì va ser junt al guitarrista Juan Rámon Caro es van presentar a unes probes. Els seus inicis no van ser facils, en el 1995 va grabar el seu primer disc flamenc. Apartir d'aquella grabació el cantant es va anar presentant a festivals flamencs nacionals i internacionals. Desglaç es el titol de un disc de llengua catalana que va fer el cantat Miguel Poveda, va ser editat en 2005. Desglaç Representa una original interpretació en català aun que no va ser estrictament un disc flamenc.
El castell de neu i gel de Kemi, junt amb el seu bar i l’hotel, es un magnífic exemple de l’obra dels arquitectes i constructors locals. Dins de les parets altes del castell de gel i neu, tant els nens com els adults poden compartir les seves experiències inoblidables.
El castell de gel i neu, també conta amb un fantàstic restaurant, en el cual tant les taules com les cadires, són de gel i estan folrades de pell de ren . Al bar es poden prendre begudes tant fredes com calentes, també hi ha una amplia varietat de plats per escollir al esmorzar, menjar i sopar. Per a aquells que són vegetarians també tenen un menú especial per a ells.
Tant el restaurant com l’hotel estan decorats amb escultures de gel, algunes de les cuals són rèpliques dels edificis emblemàtics. Els efectes de la llum del castell i juntament amb el so, fan que la decoració sigui fantàstica i això fa que la gent vingui a veure-ho.
En
conclusió final, trobo que es una bona cosa per potenciar el turisme en aquella
zona ja que la situació climàtica no es favorable, i el castell ofereix que la
gent encara que no es quedi al hotel pugui participar en la magnifica obra de
gel que cada any es fa a Kemi.
L'Antàrtida és el quart continent més extens del món, encara que com està situat gairebé en la seva totalitat dins del Cercle Polar Antàrtic no està habitat. Durant l'hivern dobla la seva mida per la gran quantitat de gel marí que es forma a la seva perifèria. Més del 95% de l'Antàrtida està cobert de gel, que conté prop del 90% de tota l'aigua dolça del món. El punt més elevat del continent és la muntanya Vinson (5.140 m). Té una gran serralada: les muntanyes Trasantárticos.
L'Antàrtida està formada per un gran inlandsis, i les seves característiques físiques respon als dominidos mofoclimáticos de la zona freda.
La paraula esquí prové de la paraula norueca ‘ski’ que a la vegada es derivada de l’antiga paraula nórdica ‘skith’ que significa tros de fusta tallada. L’esquí va començar fa més de 4000 anys y va nèixer a Noruega. Constituía una forma provada de moure’s d’un lloc a un altre als hiverns. Es coneix des del segle X, que els vikíngs es desplaçaven habitualment amb meitats de fusta que portaven als peus. Amb el pas del temps, va passar de ser un medi transport a ser simple diversió. Norheims va començar utilitzant cordons forts als talons per a que els esquiadors pogués girar i saltar sense perdre els esquís. El esquí que va construir era estret en el centre i es va convertir en el prototip per a tota la producción que venia darrera. Els exploradors polars noruecs, Roald Amundsen y Fridtjof Nansen han fet una significativa contribució al orgull nacional existent en el esport del esquí. Roald Amundsen sent el primer home de la historia en arribar al Pol Sud. Avui en dia es diu que els noruecs neixen amb esquís als peus, perquè com a activitat familiar i esport d’hivern el esquí es molt important. La majoria de nens començen a esquiar des de molt petits i s’escapen a les montanyes i boscs per esquiar sempre que tenen la oportunitat de fer-ho. L'esquí es un esport de muntanya que consisteix en el liscament per la neu, utilitzant tables de fusta fixades als peus. Es necessita: parell d'esquís, botes d'esquís, dos pals, roba abrigada, proteccions i un dispositiu de localització. Coses que hem de fer per esquiar… Si esquíes fora de pista revisa el temps i els riscos. Realitza extiraments avans d’esquiar per calentar músculs i que respongui adequadament al realitzar l’activitat. No comencis amb massa força el primer dia, augmenta de nivell cada dia més per a que els teus músculs s’acostumin. Revisa el material abans de sortir no vagi a ser que et falti res.
A mi aquest esport m'agrada molt, és molt divertit. Només he esquiat dos cops però la veritat es que m'agrada molt i es molt entretingut i no es difícil d'aprendre.
Un noi anomenat Àlex, treballava en el port de
Barcelona fins un dia que va decidir deixar-ho tot i marxar a viure lluny de la
ciutat a un petit poble dels Pirineus. El seu germà Pau i la seva mare , la Mercè, no
sabien res d’ell fins que han descobert que Àlex ha mort.
El seu germà i la seva mare viatgen al poble
on va viure Àlex els últims mesos on coneixen a la Sara, la seva novia que
sense tenir ni idea de que la seva parella ha mort encara està esperant que la
vingui a buscar per marxar a viure junts a la ciutat, al seu amic i al seu cap
que fa anys que també va decidir marxar i deixar la seva família per viure sol
a la muntanya, i a Toni que treballa amb Emili i està enamorat en secret de
Sara.
Tot el conjunt de persones es completa amb l’arribada
de Marta, que filla d’Emili que després de molts anys ve de França per buscar a
son pare. Cadascú d’ells descobreix un
nou Àlex en els demés i la seva absència els ajudarà replantejar- se els seus objectius i carències. Tots busquen
una alta manera de viure, una nova i quan es separin cap d’ells tornaran a ser
el mateix.
L'acció de la pel·lícula transcorre en un petit barri de Barcelona i dos pobles dels Pirineus situats entre les cimes de la Serra del Cadí-Moixeró.
Tant la història com el rodatge és plantejat en ordre cronològic seguint la evolució dels personatges i de la acció buscant en la meteorologia i els paisatge expressar i definir com millor possible tots els personatges.
Opinió personal: A mi m'agradaria veure aquesta pel·lícula , sembla interessant i s'intriga que jo crec que m'agradaria bastant. Trobo que potser es una pel·lícula per gent de més de 10 -11 anys que pugui entendre i comprendre totes les coses i sentiments , etc. Però clar, això per suposat que no ho puc saber perquè no he vist la pel·lícula.
Per a aquells que son amants de l’hivern i la neu, i voleu anar a un lloc més exòtic podeu anar a la ciutat de Kemi, que esta situada a la Laponia Finlandesa i al nord del mar Bàltic, quan durant un període de temps hi ha un hotel de gel, el Snow Village.
La tradició de construir a l’Àrtic amb aquest material és molt antic. Quan la temperatura esta a 0 graus, la neu esta humida i pesada, i l'adherència es molt alta, però si supera la temperatura, no es pot edificar res.
Per això depenent de les condicions climatològiques, el període d’apertura i funcionament del hotel varia durant els mesos de gener.
Es tracta d’un complexe de gel i neu, que cada any el fan i canvien la seva forma i el tamany. Aquest complexe turístic de 7.500 metres cuadrats de unes construccions artesanals fetes de neu i gel.
Aquest complexe disposa de restaurants, bars, vestíbuls, habitacions dobles i simples, suites, construccions de gel al exterior. La temperatura ambient de l’interior entre 0 i 5 graus centígrads. A més ofereixen activitats lúdiques com per exemple un safari amb moto de neu. Una de les coses que atrau més a la gent, es el Snow Castle que es un dels atractius més importants que te el hotel de neu. També ofereix una capella on es poden realitzar bodes i altres tipus d’events.
Trobo que aquest hotel per al turisme i per al oci de Finlàndia li va molt bé, per que si tenim en compte les condicions climàtiques, no són gens favorables i la gent no hi vol anar per que fa fred, però això potencia i fa que sigui un atractiu per a que la gent vingui, així que ho trobo molt bé.
el faro del fin del munco tracta sobre una illa deshabitada on en aquella illa viuen una banda de pirates, aquest pirates es dediquen a saquejar i atacar a altres embarcasions que estan per la zona. El seus estats de vida es veu amenasats cuan el govern argenti construeix un far on tres faroners vigilen, dos d'ells els asesinen y deixen am vida a Vazquez que es el jefe del grup on tindra que sobreviure a la banda de pirates que ataquen contra ell. El faro del fin del mundo es una de les noveles que ha sigut molt publicada, la novela es de to oscur ya que hi ha molta crueltat. Aquesta novela va se escrita l'any 1901 l'escritor Francés Julio Verne va ser corregida la seva obra pel seu fill Michel Verne, aquesta novela va ser la primer relat de Verne en ser publicada despres de la seva mort.
Bibliografia: biblografia Opinio personal : la meva opinio sobre aquesta novela es que es una mica violenta la historia pero la recomanaria perque es d'aventures
.jpg)
